Aquesta setmana celebrarem la festa de Sant Sebastià. La nostra Ermita ens acollirà com ho ve fent de tants anys.
Aquest any, però, l’Ermita està d’aniversari. L’any 1857, es començà la seva construcció sobre una altra de més antiga i que en un dels seus murs es trobà la data de 1614. Els sitgetans volien continuar la tradició dels seus avantpassats honorant el Sant que ens allibera de la pesta, i així ho demanen en els goigs, impresos l’any 1817.
Es compliran, doncs, 150 anys de l’inici de la seva construcció i que, amb l’esforç de tots s’acabà l’any 1861, essent beneïda el 23 d’agost del mateix any.
Tots l’estimem la nostra Ermita. En ella es celebra l’última de les novenes que guarda la tradició religioso-popular.
Amb motiu del jubileu, doncs, s’inicia un any de gràcia per a tots els devots de Sant Sebastià i pels aimants de l’Ermita, Déu faci que, d’aquí a quatre anys puguem celebrar l’aniversari de la conclusió de l’Ermita en la que es venera el màrtir Sant Sebastià.
Sitges té una esperançadora i rica tradició devocional a les Ermites. Entre totes sobresurt la devoció a la Mare de Déu del Vinyet, que honorem en el seu Santuari i que tan a fons ha calat en el cor i en la fe dels sitgetans.
La Santíssima Trinitat. Quin goig trobar-te als peus de l’Ermita, envoltada pel cel, el bosc i la mar. És ja un cant de lloança a la Trinitat de Déu.
La capella de Campdasens. I en el record perduren les Ermites de santa Margarida, de la Mare de Déu de Gràcia i de santa Bàrbara.
En el camí dels anys, s’han perdut moltes de les tradicions del nostre poble. Per això, en el record d’aquest aniversari, voldria fer una crida a recuperar tot el que, amb esforç, ens llegaren els nostres majors: Unes tradicions que omplien de festa les nostres Ermites on, pels camins que hi menaven, l’alegria es feia cant.
Sant Sebastià és, encara avui, un record i una presència. El testimoni d’una fe i una devoció populars i senzilles, on deixaren la seva empenta aquells bons pescadors que volgueren portar a l’Ermita i dedicar un altar a la imatge de la seva patrona, la Mare de Déu del Mar.
Recobrem i refermem la nostra devoció i maldem perquè no minvi l’esplendor de la seva festa i la pietat de la seva novena, ja que, avui, Sitges us demana que “ateneu nostre clamor, ja que us suplica de tot cor ens guardeu de pestilència”.

Mn. Josep, rector.